Delicada i bella orquídia que es polinitza per engany. Els abellots es pensen que són femelles i a l’intentar copular els hi queda enganxat al cap els sacs de polen. I així al anar de flor en flor van polinitzant. Comuna al Solsonès i bona part de Catalunya.
Llucareta (Serinus citrinella)
Espècie que cria en zones altimontanes i subalpines dels Pirineus. A l’hivern es pot trobar en zones més baixes, com a Solsona.
La muda de la tardor. Les fagedes canvien la pell acolorint el Prepirineu
[contact-form][contact-field label=”Nom” type=”name” required=”true” /][contact-field label=”Correu electrònic” type=”email” required=”true” /][contact-field label=”Lloc web” type=”url” /][contact-field label=”Missatge” type=”textarea” /][/contact-form]
Rascló (Rallus aquaticus)
Amagadís s’esmuny entre bogues i canyís, en basses i aiguamolls. Reproductor i hivernant escàs al Solsonès.
Pinasses singulars. Olius. Solsonès
Respectar peus grans entre camps ajuda a augmentar la biodiversitat, fa patrimoni i fa més bonic el paisatge
Seneci del cap (Senecio inaequidens) una planta invasora ben bonica
Seneci del cap (Senecio inaequidens). Planta invasora provinent de sud-Àfrica. Molt escampada per les pastures i timonedes. No cal dir que tenyeix d’un groc bonic les muntanyes a la tardor, però és nociva.
Impacte de la processionària del pi
Dos impactes a l’Alt Solsonès: 1. Processionària. Enguany ha afectat molt la mitja muntanya, en biscos de pinassa i pi roig prop dels 1500m. Ja estan les bosses fetes i n’hi ha moltes. Fins i tot en obaga.
Pollancró (Armillaria mellea)
Poc apreciat però mig comestible en ser tendre i jove. Fong paràsit que es nudreix d’arbres. A vegades els debilita i els poc acabar matant com el de la fotografia (que ja estar tallat).
Excrements de ratpenats: ferradura petit
Petits molts semblant als de ratolíns però com que mengen insectes, la superfície sempre és brillant i rugosa, i si ens hi fixem bé, plena de restes quitinoses de les seves preses.